La sessió va explorar com els arxius permeten reconstruir trajectòries i experiències sovint invisibilitzades i desmuntar els mites que s’han anat forjant al voltant del treball de les dones: que l’home era el principal proveïdor de la llar i la dona depenia econòmicament d’ell, que les dones de classe mitjana no treballaven per la seva identificació amb el model de domesticitat o que els gremis eren espais específics dels homes.
Com apunta Cristina Borderías, doctora en Història Moderna i Contemporània i catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, les dones sempre han treballat, malgrat tots els mites, a diferents sectors com el tèxtil, el servei domèstic, el camp o les fàbriques, i recorda com lluitaven i s'organitzaven col·lectivament.
“L'estat civil, el nombre de fills, el salari del marit o el nivell educatiu no eren determinants per a una dona a l'hora de treballar. Si hi havia feina, les dones responien positivament a aquesta demanda”, va assenyalar Borderías, qui va destacar que “l'economia catalana no hauria pogut créixer com ho ha fet si no hagués estat per la feina de les dones”.
Tant Borderías com Tura Tusell, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, i la responsable d’accés públic, consulta i difusió de l’Oficina d’Arxiu i Gestió Documental de la Diputació de Barcelona, Alicia Xicota, van conversar al voltant de les fonts documentals per visibilitzar aquesta feina.
Alguns dels temes que es van tractar van ser la divisió sexual del treball, les desigualtats salarials, les dificultats particulars per estudiar el treball domèstic i les cures professionals, el paper de les fonts orals per omplir buits documentals i les aliances entre la comunitat investigadora i els arxius per avançar cap a una recerca més completa, accessible i amb perspectiva de gènere.
D’una banda, Tusell va posar en valor el treball de les cures, "una feina que no podem quantificar en determinades èpoques però que era molt important per a moltes famílies que necessitaven ingressos”, i va agrair el treball d’arxivers i arxiveres que “són qui realment coneixen la documentació i les fonts amb les quals podem investigar”.
Alicia Xicota per la seva banda, va recordar alguns dels projectes que s’estan portant a terme a través de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona (AGDB), com el de la recuperació de la memòria oral de la Casa de Maternitat. També va destacar com els centres de formació i professionalització, com l’Institut de Cultura o l’Escola de la Dona, han estat claus per entendre l’accés de les dones a nous oficis i els processos de transformació laboral.
També és rellevant el que va mencionar Jordi Vilamala Salvans, cap de l’Oficina d’Arxiu i Gestió Documental: “des de l’AGDB estem revisant metodologies i tècniques per recuperar, de manera diferenciada, informació referida a dones i a homes. L’objectiu és facilitar investigacions basades en dades desagregades que ajudin a les persones investigadores a conèixer millor la nostra història”.
Pla transversal de gènere de l’AGDB: una eina pionera
Aquest acte de divulgació històrica s’inscriu dins l’execució del Pla transversal de gènere de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona 2024-2028, impulsat amb la col·laboració de l’Àrea de Feminismes i Igualtat. Es tracta d’una iniciativa pionera i estratègica per aplicar la perspectiva de gènere interseccional a tots els processos, tècniques i polítiques d’arxiu i gestió documental així com a les accions de difusió i investigació.
Entre els seus objectius figuren accions com establir sinèrgies amb l’Àrea de Feminismes i Igualtat per contribuir al foment del coneixement de les dones; dissenyar i difondre línies d’investigació sobre les dones, la igualtat de gènere, els feminismes i altres col·lectius infrarepresentats o definir la política d’ingressos de fons i col·leccions.
La perspectiva de gènere a totes les àrees de la Diputació de Barcelona
L’acte va servir per tancar la campanya institucional del 8M de la Diputació de Barcelona, que sota el lema “Actitud feminista. Fem possible la igualtat”, ha posat en valor la transversalitat de gènere interseccional com a estratègia imprescindible per millorar la qualitat i l’eficàcia de les polítiques públiques.
La diputada de Feminismes i Igualtat, Raquel Albiol i Gilabert, va recordar durant l’acte que la transversalitat de gènere “és una de les nostres línies estratègiques prioritàries”, i que des de la Diputació de Barcelona “treballem per incorporar aquesta mirada feminista a totes les polítiques públiques, i aquesta jornada és un bon exemple de com aquesta transversalitat es tradueix en projectes concrets”.
A l’actualitat, la Diputació de Barcelona lidera més de 30 projectes que incorporen aquesta estratègia i que involucren 13 àrees de la corporació, des d’equipaments i serveis com biblioteques i parcs naturals fins a àmbits com l’economia feminista, l’urbanisme, l’espai públic, les dades, la cultura i la memòria històrica, com en aquest cas.
