El Centre de Fotografia KBr de Barcelona acull fins a l’1 de febrer l’exposició de Helen Levitt (1913-2009), fotògrafa estatunidenca del barri novaiorquès de Brooklyn. En la seva obra, situada a finals de la dècada del 1930, reflecteix els efectes de la Gran Depressió a la seva ciutat natal. Levitt captura la vida quotidiana dels infants més pobres de Nova York, des d’una òptica realista i amb el carrer com a protagonista. “La fotògrafa hi resta per continuar divagant pels carrers, com una flâneuse de la seva època, i persisteix en l’exploració del gest mínim i ocult dins l’escenografia urbana”, afirma Paula Borràs, en el seu article a Núvol. La novaiorquesa va ser de les primeres dones a obrir-se camí en la fotografia.
Al mateix centre, Irina Cervelló, Abril Coudougnan, Patrick Martin i Bernat Erra expliquen com la fotografia pot ser una eina d’exploració dels vincles personals, el territori i en la configuració d’identitats i memòries compartides. Cervelló a Opac indaga sobre les implicacions culturals, mediambientals i econòmiques de la petroquímica Solvay a Martorell. Coudougnan mostra a Tous les maux mots sont inventé el seu arxiu fotogràfic personal, imatges preses al llarg de sis anys. Martin, en canvi, incita a reflexionar sobre els mites que conformen la memòria col·lectiva a Looking for George. Finalment, el recorregut conclou amb Fe d’errata d’Erra, en què l’autor analitza la construcció d’una identitat col·lectiva a través de l’imaginari religiós i catòlic. El KBr acull l’exposició fins a l’1 de febrer.
Per altra banda, el Disseny Hub de Barcelona exposa fotografies de la barcelonina Isabel Steva Hernández recollides al llibre gràfic Colita. Antifémina. L’obra és considerada el primer projecte obertament feminista de la Transició, signat per Colita i Maria Aurèlia Capmany. Tot i això, l’editorial la va retirar del mercat ràpidament i el llibre es va convertir en un exemplar crític i reivindicatiu. Passat un temps, la mateixa Colita i Francesc Polop, director del seu arxiu i comissari de l'exposició van recuperar el projecte. A Antifemina es mostra la figura de dues dones intel·lectuals que van lluitar per dignificar el fet de ser dona. “La mostra actua com a recordatori i ens porta avui en dia a una realitat que no és antiga, sinó continua sent vigent”, defensa Polop. El centre acull la mostra fins al 25 de gener.
D’altra banda, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) presenta una exposició retrospectiva del fotògraf barceloní Cèsar Malet (1940 – 2015). L’objectiu és difondre la qualitat de la seva obra al gran públic. “El primer que destaca és la modernitat de l’estètica de Malet, que no es limita als seus treballs de caràcter més personal, sinó que practica també amb gosadia quan es tracta de fotografia publicitària, on utilitza composicions, enquadraments i idees gràfiques molt allunyades de la pràctica habitual d’aquells anys”, destaca Josep Maria Cortina a AMIC Cultura. L’autor va destacar per la fotografia de moda a Catalunya durant els anys seixanta. La mostra es podrà visitar fins al 24 de maig del 2026.
La Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles rep l’exposició Nice to meet you del barceloní Txema Salvans. La mostra celebra els vint anys del primer llibre del fotògraf, en què transmet amor per la vida i la fotografia. Salvans tria escenaris pletòrics com vacances, aniversaris o casaments per completar un àlbum familiar de diferents persones, temps i espais. “El meu protagonista és el paisatge; les figures humanes no tenen un pes central en les imatges perquè m’he volgut distanciar d’elles per centrar-me en el context. Però la seva presència és essencial perquè és la que dona una dimensió tràgica al relat”, aclareix el fotògraf. L'exposició es pot visitar fins al 25 de gener.
Encara sou a temps de veure a La Virreina Centre de la Imatge tres expisicons que no us podeu perdre. Entre muntanyes que apareixen i desapareixen, entre fotografies i esbossos, La muntanya anàloga es pot visitar fins al 15 de febrer a La Virreina. A partir de fragments de l’obra fotogràfica de Luigi Ghirri (Scandiano, 1943 – Roncocesi, 1992) i de la sèrie Muntanyes encantades de Michelangelo Antonioni (Ferrara, 1912 – Roma, 2007), Frederic Montornès estableix un diàleg entre ambdós artistes a través d’una quarantena de peces on la muntanya és l’element comú. El comissari de l’exposició, Frederic Montornès, empès per la seva fascinació per Antonioni, ha identificat la connexió entre tots dos a través del treball amb fragments i intuïcions, i afirma que “cap dels dos s’obsessiona a explicar res”. Així, La muntanya anàloga no és cap destí ni cap imatge definitiva, sinó un espai de reflexió i descoberta.
Fins a l'1 de març l'artista Paloma Polo presenta a La Virreina Centre de la Imatge l'exposició 'El retorn de la mirada. La tasca política de narrar', un recull de dotze projectes des del 2010 fins a l’actualitat. Paloma Polo (Madrid, 1983) és una investigadora i artista multidisciplinària que dedica la seva obra audiovisual i de recerca a l’exploració d’esdeveniments i discursos històrics. Ara, arriba a La Virreina per presentar la primera retrospectiva de la seva obra. L’exposició de Polo ens recorda que narrar és sempre un acte polític i que el nostre desig de comprendre ha d’anar acompanyat del coratge de posar en dubte allò que ens ha estat donat com a veritat. A no prendre el relat històric com un dogma, sinó desconstruir-lo amb la nostra mirada actual. Perquè només qui gosa dubtar pot, al capdavall, començar a veure.
També fins a l’1 de març podeu veure a la mateixa Virreina una gran exposicio retrospectiva sobre el cinema de Trinh T. Minh-ha a càrrec de Manuel Borja Villel. Aquesta cineasta, escriptora, crítica literària i compositora és una de les veus de referència del cinema etnogràfic experimental, i figura crucial del feminisme. Nascuda a Hanoi a 1952, ha desenvolupat la seva carrera a la Universitat de Berkeley, i encarna fins al final els llocs comuns que associem a la teoria cultural ultraesquerranosa pròpia de la Califòrnia de la segona meitat del segle XX. “Ara bé, en un moment en què molts d’aquests tòpics es troben en qüestió, Trinh et retorna als orígens radicals i fèrtils del projecte desconstruccionista, fa que vegis com la cosa tenia i té un sentit profund que s’escapa a molts dels epígons que han assumit la teoria com a pròpia sense la tensió interna que l’anima”, diu Joan Burdeus a AMIC Cultura.
Dilluns 19 de gener Foto Colectania inaugura l’exposició El vagabindo de Valparaíso, de Sergio Larrain (1931–2012), una figura singular dins la fotografia del segle XX. Membre de l’agència Magnum Photos, va desenvolupar una obra profundament personal, marcada per una mirada lliure, poètica i enigmàtica sobre la fotografia de carrer. A través d’ombres, reflexos i enquadraments poc convencionals, Larrain va transformar escenes quotidianes en imatges d’una gran intensitat visual i emocional, on la presència humana i la soledat urbana ocupen un lloc central. L’exposició a Foto Colectania reuneix prop de 80 fotografies realitzades a Xile, amb una atenció especial a la sèrie Valparaíso, el projecte més extens i celebrat de l’autor. Desenvolupada entre finals dels anys cinquanta i mitjans dels seixanta, aquesta sèrie recorre el port xilè a través dels seus turons, escales, ombres i habitants, configurant un paisatge urbà viscut des de la proximitat i l’experiència quotidiana. El treball va culminar en el llibre Valparaíso, publicat l’any 1991 amb un text de Pablo Neruda, convertit des d’aleshores en una referència fonamental en l'àmbit del fotollibre.
