El 26 juny de l’any vinent farà cinquanta anys de la primera manifestació de l’Orgull LGBTIQ+ a Espanya. A Barcelona, sota la convocatòria del FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya), s’hi van reunir unes 5.000 persones a la Rambla amb el lema “Llibertat sexual”.
Aquests dies, amb la manifestació de l’Orgull com a horitzó, la cineasta barcelonina Aïda Soler prepara el calendari de gravacions del documental de ficció Barcelona, retrat pendent, que podrem veure l’estiu de 2027 a la pantalla gran.
Com diu la directora, el film pretén donar veu i homenatjar “totes les artistes, veïnes i espais culturals de la Barcelona que resisteix davant la gentrificació, l’auge de la dreta i la desmemòria”. El documental compta amb el guió de Marc Rosich i la mateixa Soler, amb qui parlem dies després que hagi tancat la campanya de Verkami amb què busca finançar la investigació històrica, el rodatge i la producció del documental.
La figura protagonista del film serà José Pérez Ocaña, més conegut com a Ocaña, que va ser un performer, artista, anarquista i activista LGBTIQ+ de gran renom a Barcelona als setanta i vuitanta. L’encarnarà Lola Buzón, actriu sevillana. La peça seguirà les passes d’Ocaña, que conversarà amb l’actriu i performista Jèssica Pulla, “representant de l’escena emergent queer actual”, com apunta la cineasta. “És una excusa per traçar un mapa viu i cultural de la Barcelona transgressora que hi ha avui dia”, remarca Soler.
“No es tracta de romantitzar els vuitanta”
La directora és conscient que l’audiovisual sovint ens pot fer idealitzar el passat. “No es tracta de romantitzar els vuitanta. La contracultura va entrar en una època fosca amb les drogues, però sí que ens fa veure que ara hi ha una mena d’espurna anestesiada que fa que no ens mobilitzem. El motiu és que som una generació precaritzada i l’auge de la dreta no ho posa fàcil”, reflexiona.
El documental vol evidenciar, per tant, que de cultura alternativa i dedicada al col·lectiu LGBTIQ+ n’hi ha hagut sempre i encara n’hi ha a Barcelona. El que passa és que ha estat relegada en petits locals i teatres. “Som allà perquè l’espai públic està privatitzat i no hi ha dignitat, hi ha precarietat. Hi ha circuit, és clar, i hi ha representació audiovisual, existeix RuPaul’s Drag Race, però no ens representa a totes”.
Pel que fa als tempos de treball, aquesta primavera ja han filmat força escenes, però la feina més important la faran aquest estiu, quan gravaran diverses festes i actuacions que es fan coincidint amb l’Orgull. La conversa ficcionada entre Ocaña i Jèssica Pulla es gravarà a l’octubre. Aquests dies, per tant, estan programant els rodatges amb personatges de l’escena queer de Barcelona, especialment al voltant del Paral·lel, com per exemple Glòria Ribera, Brigitta Lamoure, Ruïnosa y las Strippers de Rahola, Kellypassa, entre d’altres. Totes elles tindran el seu espai al documental per explicar en quin estat de salut es troba la cultura dissident a Barcelona.
Del Park Güell a la plaça Reial: l’arxiu pendent
“A Barcelona es programen cabarets i espectacles de transvestisme cada setmana, però la gent no ho sap”, apunta la directora. Per crear cultura dissident també cal conèixer d’on venim, i per això aquests dies, l’equip de Barcelona, retrat pendent comparteix a Instagram fotos i informacions diverses sobre el que han anomenat “l’arxiu pendent”, és a dir, espais i moments que van alimentar la cultura barcelonina fins als vuitanta. Un exemple són les imatges de les Jornades Llibertàries del Park Güell, que es van celebrar l’any 1977, o de la plaça Reial, que és on vivia José Pérez Ocaña i on avui podem trobar un bar que duu el seu nom, l’Ocaña. El Molino del Paral·lel no podia faltar en aquest recull. ”L’espai per excel·lència, de les dissidències; artistes de varietats, cabaret, cupletistes i transformistes. Al llarg dels últims anys s’ha transformat en un espai corrumput pel capitalisme i l’interès turístic”, denuncien a la publicació.
Tot aquest material que podeu veure aquí ha format part del procés de documentació de la cineasta i el guionista. De fet, Soler apunta que també han consultat l’Archivo Ocañí a Cantillana, el poble de l’artista. “En algun moment volem conèixer el seu germà també”, avança.
Un homenatge a Ocaña i a Barcelona
Aïda Soler va néixer al barri de Sant Martí de Provençals el 1998 i actualment viu a Vallcarca. Graduada a l’ESCAC l’any 2020, és una cineasta especialitzada en Producció de Cinema i membre i creadora de la productora audiovisual Injúries i Calúmnies. La idea de Barcelona, retrat pendent, tal com comparteix, neix d’una situació de “crisi” com a cineasta. “Veia que moltes pel·lis tornaven a les arrels a través del poble, però jo no en tinc, de poble, jo tinc Barcelona i volia descobrir on són les arrels de la ciutat”, apunta.
En veure que Barcelona es “desdibuixava en una postal turística” va pensar que també s’estaven perdent els espais queer i, en conseqüència, “refugis per a la comunitat LGBTIQ”. De seguida va pensar que la figura d’Ocaña, de qui és una gran fan, li permetia fer un homenatge al llegat que va deixar a la ciutat i, fins i tot, en ella mateixa, perquè a banda de cineasta, és performer drag king.
Finalment, la directora somia en veu alta i diu que desitjaria estrenar el documental en algun festival o almenys projectar-lo en un espai com l’Antic Teatre o el Teatre Arnau davant de tots els artistes que han col·laborat en el procés.
